PROJECTE VIDA SANA – TEMA DEL MES
DESEMBRE: EL SUCRE
“Si la dosi fa el verí, el sucre és un tòxic mortífer. Al segle XVIII el consum era de 4 quilos per any i habitant. Hui ronda els 70 quilos. Desbordants a refrescos, brioixeria i aliments processats, el sucre banya la dieta dels països opulents. Les conseqüències són epidèmiques. Un terç de la població mundial és obesa o amb sobrepès i 360 milions pateixen diabetis tipus 2”. Font: https://www.elindependiente.com/futuro/2017/01/08/azucar-dulce-veneno/
És per això que aquest mes volem parlar-te i fer-te reflexionar sobre el sucre i els seus diferents efectes:
EL SUCRE COM A COADJUVANT A LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA – PDF
Un dels conservants que s’ha utilitzat en l’alimentació durant segles és el sucre. El seu baix cost i les seves nombroses propietats l’han convertit en un additiu molt valuós per a l’actual indústria, malgrat els danys que genera a la salut de les persones consumidores (obesitat, diabetis, danys al pàncrees, augment de triglicèrids, etc.).
Les propietats del sucre més valorades a la indústria alimentària són:
– Conservant: al reduir la quantitat d’aigua disponible als productes. Les solucions ensucrades (almívar) augmenta la pressió osmòtica i s’assegura un menor creixement bacterià.
– Millora el gust de determinats aliments: al reduir l’acidesa, i augmentar la dolçor, el nostre sentit del gust el reconeix com un aliment més palatable, amb un gust més agradable.
– És un excel·lent humectant a pastissos, galetes, pans, fent que es ressequin menys i durin més temps en perfecte estat.
– Texturitzant per a bombons, gelats, decoracions en rebosteria, etc.
– Evidències d’adicció: existeixen evidències que ens duen a pensar que el sucre pot ser tan addictiu com certes drogues, ja que estimula les mateixes àrees cerebrals de recompensa que la cocaïna, per exemple. A la indústria l’afavoreix enormement aquesta addicció, ja que s’assegura client fidels als seus productes.
**Proposta d’exercici: Fes una recerca d’aliments en el quals intervé el sucre, com humectant, conservant, antibacterià, per a noves textures.
Sovint el sucre canvia de nom, però els seus efectes segueixen sent exactament els mateixos per a l’organisme. El Dr. Robert H. Lustig, va escriure un llibre al respecte [“Sugar Has 56 Names: A Shopper’s Guide” (A Penguin Special from Hudson Street Press)]. D’aquest, n’hem extret la llista. Alguns noms no s’utilitzen massa a l’estat espanyol, però la majoria sí.
LLISTAT
| 1. Nèctar d’agave / Néctar de agave 2. Sucre de Barbados / Azúcar de Barbados 3. Ordi de malta / Cebada de malta 4. Sucre de remolatxa / Azúcar de remolacha o betabel 5. Melassa residual / Melaza residual, tambié coneguda com melassa final o melassa concentrada 6. Sucre morè / Azúcar morena 7. Xarop o almívar / Jarabe o almíbar 8. Cristalls de canya de sucre / Cristales de caña de azúcar 9. Canya de sucre / Caña de azúcar 10. Caramel / Caramelo 11. Xarop de ceratonia siliqua / Jarabe de ceratonia siliqua, 12. Sucre de castor 13. Sucre de llustre / Azúcar glasé 14. Xarop de blat de moro / Jarabe de maíz 15. Xarop de blat de moro sòlid / Jarabe de maíz sólida 16. Fructosa cristal·lina, processat derivat del blat de moro 17. Sucre de figa 18. Demerara es sucre morè dorat no refinat 19. Dextrano 20. Dextrosa 21. malta diastàtica, que és sucre fermentat a base de malta. 22. Diastasa, enzim d’origen vegetal que fa que el midó de la llavor de l’ordi es transformi ràpidament en sucre soluble. 23. Etil maltol (E 637)24. Suc de canya evaporat 25. Cristalls de Florida 26. Fructosa 27. Suc de fruita 28. Concentrat de fruita |
29. Galactosa 30. Glucosa 31. Sòlids de glucosa 32. Sucre dorat 33. Xarop dorat 34. Sucre de raïm 35. Almívar o xarop de blat de moro d’alta fructosa 36. Mel 37. Sucre llustre / Azúcar glas 38. Sucre invertit 39. Lactosa 40. Xarop de malta 41. Maltodextrina, derivat del midó de blat de moro. 42. Maltosa 43. Xarop d’auró / Jarabe de arce 44. Melassa 45. Sucre morè amb olor a melassa 46. Sucre morè orgànic 47. Piloncillo 48. Sucre morè 49. Xarop refinat 50. Xarop d’arròs 51. Xarop de sorgo 52. Sacarosa 53. Sucre 54. Melassa 55. Sucre turbinat 56. Sucre groc o dorat |
Podem endolcir els nostres postres, pastissos, batuts o magdalenes amb un sèrie de productes molt més naturals:
-Panses, albercocs secs, dàtils.
-Plàtan o poma madurs triturats, afegits a les masses dels pastissos.
-Suc de raïm o de poma (natural, fet a casa).
-Afegir aranyons i llavors als iogurts naturals enlloc de sucre.
– Amb espècies com la vainilla, canyella, cardamom,… podem augmentar el gust dels nostres postres afegint menys sucre.
– Xarop de poma o pera: s’obté coneixent la fruita a baixa temperatura.
– Aigües aromatitzades: amb trossos de fruites afegits en una gerra d’aigua. Alternativa als refrescs industrials.
– Sucs casolans: de fruites com pinya, taronja, poma. Evitant els envasos.
– Fruita cuinada: poma tallada en trossos cuinada amb una branca de canyella i un poc d’aigua fins que evapori. Excel·lent postres com a alternativa a un postres industrials.
Proposta d’exercici:
Es proposa una activitat a realitzar a casa, per una escola de cuina local, o a l’aula. Es tracta d’elaborar una recepta de postres amb fruites: batuts, sucs, magdalenes, coques,… El que millor s’adapti als recursos amb els que compti el centre (forn, batedores, cuina,…)
Es pretén que els alumnes es donin compte que es pot cuinar de forma més saludable sense sucre blanc, a més de fer-los partícips de la seva alimentació (fonamental a l’hora de que triïn correctament en el present i el futur). Si es realitza a casa, pot ser una bona activitat familiar. Una vegada realitzada la recepta, es farà un tastet del producte elaborat.
